Desembarcament d'inversions al port de Barcelona
El port de Barcelona té projectes en marxa oa punt d'iniciar-se valorats en 700 milions d'euros | La col·laboració públic-privada, clau per mantenir l'atracció de capital, especialment l'estranger | Moltes inversions són en instal·lacions d'oci, que aprofiten l'èxit de la ciutat
D'un extrem a l'altre, l' port de Barcelona mantiene el ritmo inversor para mejorar o ampliar sus instalaciones. Des de la seva zona més urbana i oberta a la ciutat, l' Port Vell, que rep milers de visitants cada dia, barcelonins i forans, fins a l'àrea que està al costat el Llobregat per on s'ha expandit en els últims anys i que alberga activitats de gran càrrega que molts ciutadans desconeixen, els molls i dàrsenes compten amb actuacions en marxa o planificades i llestes per iniciar-se per valor conjunt d'uns 700 milions d'euros. No hi ha cap altra infraestructura a Catalunya amb similar acumulació de projectes.
Una mica més del 60%, al voltant de 430 milions correspon a la iniciativa privada. I prop del 40%, uns 270 milions són promoguts directament per l'Autoritat Portuària o pel Ministeri de Foment, que és el titular d'aquesta infraestructura. Aquest repartiment, que varia segons els anys, demostra fins a quin punt el port de capital catalana és un model de col·laboració públic-privada. En aquest context, l'interès dels inversors internacionals segueix molt viu, debido a los atractivos que ofrece Barcelona por su posición geográfica y por tener un potente tejido industrial productor y un extenso mercado consumidor.
Les inversions són fonamentals per mantenir el port de Barcelona en el grup de cap d'Espanya, la Mediterrània i Europa. L'activitat va aguantar bé en els pitjors temps de la crisi i, empesa per les exportacions, avançar la fase de recuperació. Avui, amb la demanda interna despertant i les importacions pujant, el trànsit creix a bon ritme. De gener a octubre del 2014, el moviment de mercaderies ser un 9% més gran que en el mateix període del 2013. Creixen totes les càrregues: 01:00 8% els contenidors, 01:00 22% els granels líquids, 01:00 11% els sòlids, 01:00 3% en vehicles i un 12% en camions, plataformes i remolcs que viatgen en vaixell. Només cau el moviment de passatgers exactament un 3,8% en els deu primers mesos del 2014. Amb tot, Barcelona segueix sent el quart port del món i el primer d'Europa en creuers, reflex directe de l'estirada del turisme. Una altra dada il·lustra el bon moment d'aquesta infraestructura. L'informe JOC Port Productivity situa al port de la capital catalana com el tercer més productiu d'Europa, darrere dels de Bremerhaven (Alemanya) i Rotterdam (Holanda).
A més d'actuar sobre l'espai públic, urbanizándolo, l'Autoritat Portuària dota les superfícies operatives de les condicions i els serveis necessaris perquè les concessionàries puguin desenvolupar els seus projectes. La fórmula en el cas de Barcelona s'ha adaptat a tot tipus d'usos. No en va, la forta diversificació és una de les claus de l'èxit d'aquest port. En els últims anys, s'han construït des oficines (Desigual) i estacions marítimes (Grimaldi) fins plataformes energètiques (Meroil-Lukoil) o terminals de contenidors (TCB i MILLOR).
Les assignatures pendents segueixen sent els accessos definitius per carretera i per tren, encallats des de fa molts anys. El viari -autovía per a camions que entroncarà amb l'ronda Litoral- es començarà a construir, per fi, a finals d'any. Foment invertirà 117,8 milions en aquesta obra, que es preveu tenir a punt a 2018. Més lenta va la connexió ferroviària, també de competència ministerial i valorada en uns 100 milions, dels quals l'Autoritat Portuària posarà la meitat. Fruit d'un pacte entre els governs central i català -part del traçat aprofitarà una línia de Ferrocarrils de la Generalitat-, signat fa gairebé any i mig, segueix a l'espera que es licitin els treballs.
Els projectes que s'estan desenvolupant o que esperen enlairar l'any que ve van en la mateixa línia que els ja realitzats. El més conegut, per estar en una zona molt concorreguda és la pràcticament acabada remodelació de la Marina del Port Vell, on el grup Salamanca, amb seu a Londres, ha invertit 79 milions per convertir-la en una àrea de nàutica de luxe, no exempta de polèmica (vegeu pàgina 3).
Al costat d'aquesta instal·lació, es troba el moll de Pescadors, on des de fa anys es planeja una actuació que ha de arreglar les instal·lacions i obrir als ciutadans perquè puguin veure de prop la subhasta del peix o degustar els productes del mar. En el projecte, que tindrà un desenvolupament lent perquè ha de compaginar amb l'activitat habitual, la Autoritat Portuària invertirá 10 milions. S'espera que estigui llest a 2017.
Al Port Vell hi ha dos projectes destacats en desenvolupament. Un és l'ampliació de Marina Barcelona 92, una de les instal·lacions de manteniment, reparació i remodelació de megaiots més importants del món, amb una inversió de 42 milions. L'altre és la construcció de la Marina Vela, també per a embarcacions de lleure, a la dàrsena costat de l'hotel W, adjudicada a Formentera Mar, del grup balear Mayol, que invertirà 37 milions i que preveu obrir en el 2017.
En l'àmbit dels creuers, la firma nord-americana Carnival construirà una nova terminal, I, al moll Adossat, que s'ha consagrat a aquest tipus de vaixells i que s'espera tenir operativa al 2016. La inversió serà de 20 milions.
Fins aquí, les inversions a la zona més urbana del port i en activitats relacionades amb l'oci i el turisme. Més al sud, es duen a terme projectes industrials. Al moll Álvarez de la Campa, la multinacional israeliana ICL construirà una terminal per al transport de potassa i sal de les mines d'Iberpotash del Bages per valor d'uns 100 milions. I, a l'àrea més jove del port, en terrenys del Prat, la multinacional xinesa Hutchison Port Holdings segueix endavant amb el seu macroterminal BEST, que té la primera fase operativa i ara executa la segona, a la qual dedicarà 150 milions per passar, l'any que ve, de 1.000 metres d'atracada a 1.500.
Font Notícia: http://www.lavanguardia.com